Muerte de una heroina roja

Muerte de una heroina roja  es va publicar el 1990, només un any després dels fets de la Plaça Tiananmen, en el moment de màxima pressió dels estudiants xinesos en favor de l’apertura del règim i de l’exigència de llibertats democràtiques.

El protagonista, el jove inspector Chen Cao, és, malgrat la seva joventut, un càrrec important de la policia de Shanghai, és poeta, té una filosofia particular i una manera d’enfrontar la vida gens arrenglerada amb la forma tradicional del pensament xinés de l’època. De fet, al llarg de tota la novel·la el lector té una vaga sensació que l’inspector aspira a ser un lliurepensador clandestí en la Xina comunista.

La novel·la planteja el cas de la mort d’una jove treballadora model del partit comunista i la investigació posterior per aclarir el crim i castigar els culpables.

Des del punt de vista del lector occidental Muerte de una heroina roja no és només una novel·la negra. És una novel·la ambientada a la Xina dels anys 90 del segle passat en què els fets que es narren viatgen sobre l’onada impetuosa dels canvis socials, culturals, polítics i econòmics del moment. Chen Cao, que té una ment jove, ha de moure’s entre velles estructures de poder i, a sobre, resoldre un crim. Sens dubte, un repte.

L’autor de Muerte de una heroina roja és Qiu Xiaolong. L’escriptor va néixer a Shanghai l’any 1953 i va patir les conseqüències de la Revolució Cultural, que va castigar el seu pare i a ell el va impedir l’accés a estudis superiors. Però, sovint les circumstàncies casuals marquen la vida de les persones; això li va passar a Qiu Xiaolong que a causa de la marginació es va veure obligat a estudiar anglès pel seu compte en els parcs públics de la ciutat. Finalment va aconseguir graduar-se en literatura anglesa i americana i començar a publicar crítica literària i poesia a la Xina.

El 1988 va fer un viatge d’ampliació d’estudis als Estats Units des d’on va donar suport a les protestes dels estudiants xinesos. Es va doctorar en literatura comparada a la Universitat de Washington, a St. Louis, Missouri i allà mateix ha continuat la seva carrera acadèmica com a professor.

Muerte de una heroïna roja té la virtut de ser la primera novel·la d’un autor molt format, en la universitat i en la vida. No descobrim res si diem que l’inspector Chen Cao és l’alter ego de l’autor. Ambdós han patit en la persona dels seus progenitors les conseqüències de la irracional Revolució Cultural, els dos s’han hagut de formar de manera individual, els dos són poetes, crítics literaris, els dos han traduït a Joyce. En la vida i en la ficció els dos es fan estimar pel lector que, ja des dels primers capítols, té ganes de convidar-los a casa a sopar amb l’avantatge que només s’ha de parar un cobert a taula.

Qiu Xiaolong domina el llenguatge amb molta eficàcia. No és només el fil narratiu el que manté el lector enganxat, és també tota la informació històrica de la Xina que hi aboca, els tastets de poesia tradicional xinesa que ofereix, els costums que comparteix amb el lector... Les novel·les no són curtes, però mai, mai es fan llargues.

Chen Cao ha protagonitzat vuit novel·les de l’autor. A qual més interessant.

Muerte de una heroína roja (Death of a Red Heroine, 2000)

Visado para Shangai (A Loyal Character Dancer, 2002)

Cuando el rojo es negro (When Red is Black, 2004)

El caso de las dos ciudades (A Case of Two Cities, 2006)

Seda Roja (Red Mandarin Dress, 2007)

El caso Mao (The Mao Case, 2009)

El crimen del lago (Don't Cry, Tai Lake, 2011)

El enigma de China (The Enigma of China, 2013)

 
Altres treballs de Qiu Xiaolong

Lines Around China, 2003 - Poesía

Years of Red Dust, stories of Shanghai, 2007 - Cuentos

A causa del Doctor Zhivago (Dr. Zhivago, 2010) - Novela corta

Disappearing Shanghai: Photographs and Poems of an Intimate Way of Life, 2012 - con Howard W French.

 La tertúlia

Muerte de una heroina roja  ha tingut en general bona acollida entre els lectors de la Tertúlia Literària de Mira-Sol. Tothom reconeix haver-se sentit enganxat tant a la trama principal de la novel·la com a les subtrames i les notes costumistes, tradicionals i culturals que apunta l’autor.

Les veus més crítiques del club han fet notar la lentitud del relat, el “relax” de l’autor alhora d’anar desgranant els fets. Aquest extrem, justament, és el que ha agradat a alguns altres tertulians. Per a gustos, colors.

Finalment recomano la visita a la web oficial de l’escriptor Qiu Xiaolong, http://www.qiuxiaolong.com, a on trobem l’apartat “From Qiu’s Corner”. Molt de tant en tant, l’autor mateix hi deixa els seus magnífics comentaris. És un petit i emocionant luxe llegir de la mà directa d’un autor.

 

Qüestions d’interès per animar la lectura de Muerte de una heroïna roja:

- Perfil del protagonista: gourmet refinat. És diferent? És especial? Trets que comparteix o que el diferencien d’altres protagonistes de novel.la negra

- Està escrita des d’una perspectiva occidental o oriental? Per a qui està escrita?

- Valor afegit: els costums, les tradicions, el menjar, la poesia.

- Companys de viatge del protagonista. Molts, molt diferents, molt interessants.

- Crítica social: tret que comparteix amb la novel.la negra en general.  Ens explica la crua visió de la Revolució Cultural. Ens introdueix en  la situació de la Xina de la dècada dels 90. Societat en transició: adaptació al sistema capitalista, comerços, petits negocis, possibilitat de tirar endavant iniciatives particulars. Eclosió de les classes socials: desigualtat, pobresa, riquesa, diferencies econòmiques i polítiques, el paper dels fills de quadres superiors.