Muerte de una heroina roja es va publicar el 1990, només un any després dels fets de la Plaça Tiananmen, en el moment de màxima pressió dels estudiants xinesos en favor de l’apertura del règim i de l’exigència de llibertats democràtiques.
El protagonista, el jove inspector Chen Cao, és, malgrat la
seva joventut, un càrrec important de la policia de Shanghai, és poeta, té una
filosofia particular i una manera d’enfrontar la vida gens arrenglerada amb la
forma tradicional del pensament xinés de l’època. De fet, al llarg de tota la novel·la
el lector té una vaga sensació que l’inspector aspira a ser un lliurepensador
clandestí en la Xina comunista.
La novel·la planteja el cas de la mort d’una jove
treballadora model del partit comunista i la investigació posterior per aclarir
el crim i castigar els culpables.
Des del punt de vista del lector occidental Muerte de una heroina roja no és només
una novel·la negra. És una novel·la ambientada a la Xina dels anys 90 del segle
passat en què els fets que es narren viatgen sobre l’onada impetuosa dels
canvis socials, culturals, polítics i econòmics del moment. Chen Cao, que té
una ment jove, ha de moure’s entre velles estructures de poder i, a sobre, resoldre
un crim. Sens dubte, un repte.
L’autor de Muerte de
una heroina roja és Qiu Xiaolong. L’escriptor va néixer a Shanghai l’any
1953 i va patir les conseqüències de la Revolució Cultural, que va castigar el
seu pare i a ell el va impedir l’accés a estudis superiors. Però, sovint les
circumstàncies casuals marquen la vida de les persones; això li va passar a Qiu
Xiaolong que a causa de la marginació es va veure obligat a estudiar anglès pel
seu compte en els parcs públics de la ciutat. Finalment va aconseguir graduar-se
en literatura anglesa i americana i començar a publicar crítica literària i
poesia a la Xina.
El 1988 va fer un viatge d’ampliació d’estudis als Estats Units
des d’on va donar suport a les protestes dels estudiants xinesos. Es va
doctorar en literatura comparada a la Universitat de Washington, a St. Louis,
Missouri i allà mateix ha continuat la seva carrera acadèmica com a professor.
Muerte de una heroïna
roja té la virtut de ser la primera novel·la d’un autor molt format, en la
universitat i en la vida. No descobrim res si diem que l’inspector Chen Cao és
l’alter ego de l’autor. Ambdós han patit en la persona dels seus progenitors
les conseqüències de la irracional Revolució Cultural, els dos s’han hagut de
formar de manera individual, els dos són poetes, crítics literaris, els dos han
traduït a Joyce. En la vida i en la ficció els dos es fan estimar pel lector
que, ja des dels primers capítols, té ganes de convidar-los a casa a sopar amb
l’avantatge que només s’ha de parar un cobert a taula.
Qiu Xiaolong domina el llenguatge amb molta eficàcia. No és
només el fil narratiu el que manté el lector enganxat, és també tota la
informació històrica de la Xina que hi aboca, els tastets de poesia tradicional
xinesa que ofereix, els costums que comparteix amb el lector... Les novel·les
no són curtes, però mai, mai es fan llargues.
Chen Cao ha protagonitzat vuit novel·les de l’autor. A qual més interessant.
Muerte de una heroína roja (Death of a Red
Heroine, 2000)
Visado para Shangai (A Loyal Character
Dancer, 2002)
Cuando el rojo es negro (When Red is Black,
2004)
El caso de las dos ciudades (A Case of Two
Cities, 2006)
Seda Roja (Red Mandarin Dress, 2007)
El caso Mao (The Mao Case, 2009)
El crimen del lago (Don't Cry, Tai Lake,
2011)
El enigma de China (The Enigma of China,
2013)
Altres treballs de Qiu Xiaolong
Lines Around China, 2003 - Poesía
Years of Red Dust, stories of Shanghai, 2007 - Cuentos
A causa del Doctor Zhivago (Dr. Zhivago,
2010) - Novela corta
Disappearing Shanghai: Photographs and Poems of an Intimate
Way of Life, 2012 - con Howard W French.
Muerte de una heroina
roja ha tingut en general bona
acollida entre els lectors de la Tertúlia Literària de Mira-Sol. Tothom reconeix
haver-se sentit enganxat tant a la trama principal de la novel·la com a les
subtrames i les notes costumistes, tradicionals i culturals que apunta l’autor.
Les veus més crítiques del club han fet notar la lentitud del
relat, el “relax” de l’autor alhora d’anar desgranant els fets. Aquest extrem, justament,
és el que ha agradat a alguns altres tertulians. Per a gustos, colors.
Finalment recomano la visita a la web oficial de l’escriptor
Qiu Xiaolong, http://www.qiuxiaolong.com,
a on trobem l’apartat “From Qiu’s Corner”. Molt de tant en tant, l’autor mateix
hi deixa els seus magnífics comentaris. És un petit i emocionant luxe llegir de
la mà directa d’un autor.
- Està escrita des d’una perspectiva occidental o oriental? Per
a qui està escrita?
- Valor afegit: els costums, les tradicions, el menjar, la
poesia.
- Companys de viatge del protagonista. Molts, molt diferents,
molt interessants.
- Crítica social: tret que comparteix amb la novel.la negra en
general. Ens explica la crua visió de la
Revolució Cultural. Ens introdueix en la
situació de la Xina de la dècada dels 90. Societat en transició: adaptació al
sistema capitalista, comerços, petits negocis, possibilitat de tirar endavant
iniciatives particulars. Eclosió de les classes socials: desigualtat, pobresa,
riquesa, diferencies econòmiques i polítiques, el paper dels fills de quadres
superiors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario